ELS CINC REGNES

Antigament, tots els éssers vius es classificaven com a animals o plantes, segons si es movien o no. Avui en dia, la ciència es fixa en moltes altres característiques per classificar els éssers vius, agrupant-los en cinc regnes.

• El regne dels animals: éssers pluricel·lulars que s'alimenten d'altres éssers vius. La majoria pot desplaçar-se.

• El regne vegetal (plantes): éssers pluricel·lulars que viuen fixes al sòl i que fabriquen el seu propi aliment gràcies a la fotosíntesi.

• El regne dels fongs: poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars. S'alimenten a partir d'altres éssers vius i no es poden desplaçar.

• Els protoctists: les algues i els protozous (organismes senzills).

• Les moneres (bacteris): són organismes unicel·lulars que es poden trobar per tot arreu. N'hi ha de beneficiosos (com els que tenim als budells) i de perjudicials (causen malalties).

FUNCIONS VITALS

Els éssers vius són aquells que neixen, s'alimenten, creixen, es relacionen, es reprodueixen i, finalment, moren. Per a poder completar aquest cicle vital, els éssers vius duen a terme tres funcions vitals:

• La nutrició: processos per obtenir energia i poder créixer.
• La relació: captar informació del medi i poder donar-hi resposta o desenvolupar una adaptació.
• La reproducció: procés pel qual els éssers vius tenen descendents.

EL REGNE DELS FONGS (tipus)

Els fongs viuen en ambients humits i rics en matèria orgànica. Poden ser organismes unicel·lulars com els llevats, o bé pluricel·lulars, com les floridures o els fongs que fan bolets.

Els fongs pluricel·lulars acostumen a fer bolets (el seu aparell reproductor), però n'hi ha d'altres que no en fan: les floridures.

Bolet

Floridura

 Hi ha també fongs unicel·lulars: els llevats, d'alta importància pels éssers humans.

Llevat

Finalment, hi ha fongs que viuen dins o sobre d'altres éssers vius. Alguns s'aprofiten dels hostatges (els paràsits) i d'altres tenen una relació mútuament beneficiosa (els líquens, fruit de la unió d'un fong i una alga).

Liquen

Fong paràsit

ALIMENTACIÓ

La seva alimentació pot ser de dos tipus:

Els fongs descomponedors (bolets i floridures) s'alimenten tot descomponent restes d'altres éssers vius (matèria orgànica). Gràcies a aquesta descomposició, s'alliberen al sòl sals minerals imprescindibles per a la vida de les plantes.

Els llevats viuen en ambients rics en sucres, dels quals s'alimenten mitjançant un procés anomenat fermentació. No són descomponedors.

Hi ha altres fongs que són paràsits: viuen sobre o dins d'altres éssers vius, i s'alimenten de la matèria d'aquests. Són perjudicials per a aquests éssers perquè poden causar-los malalties o, fins i tot, la mort.

Els líquens tampoc són descomponedors. A diferència dels paràsits, no s'aprofiten de l'alga, sinó que el fong la protegeix i li proporciona sals minerals perquè aquesta realitzi la fotosíntesi. Llavors, el fong s'alimenta gràcies a la matèria orgànica elaborada per l'alga.

LA REPRODUCCIÓ

La majoria de fongs es reprodueix per esporulació. Les espores són cèl·lules especialitzades que s'escampen (generalment des de les làmines del bolet) i que, quan les condicions són favorables, germinen i donen lloc a nous fongs.

Els bolets són una part d'un fong, són el seu aparell reproductor. La seva funció és facilitar la dispersió de les espores.

En canvi, els llevats, com que són unicel·lulars, es reprodueixen per gemmació: de la cèl·lula mare  surt un bony (la gemma) que s'acaba separant, donant lloc a una cèl·lula filla.

RELACIÓ AMB L'ÉSSER HUMÀ

Els éssers humans ens mengem diverses espècies de bolets, algunes de les quals ens aporten molts nutrients de tota mena. Tot i això, altres espècies es defensen amb substàncies verinoses que ens poden intoxicar. De fet, hi ha bolets tant verinosos que poden ser mortals per a molts animals.

També hi ha espècies de llevats que tenen gran importància per l'ésser humà, ja que tenen gran importància econòmica: el pa, el vi i la cervesa són productes derivats de la fermentació de diversos llevats. Tot i això, hi ha llevats que poden provocar malalties, llagues o intoxicacions.

Pel que fa a les floridures, aquestes acostumen a fer malbé els aliments, i si ens mengem un aliment florit, tindrem problemes intestinals. Hem de tenir en compte, però, que algunes floridures les fem servir per fabricar formatges o medicaments tan importants com la penicil·lina.

Els fongs paràsits perjudiquen l'ésser hostatge amb la seva acció. Moltes persones pateixen del peu d'atleta, una malaltia provocada per un fong que s'alimenta de la pell del peu.

Finalment, pel que fa als líquens, els humans els podem fer servir per fer tints naturals, perfums i medicaments naturals (homeopatia).

LES PARTS DEL BOLET

El bolet és l'aparell reproductor de molts fongs pluricel·lulars. Les espores es produeixen a les làmines i, quan són esparcides, cauen a terra i germinen, creant hifes que acabaran donant lloc a nous fongs.

Les seves parts són:

• Barret (1): Part carnosa que té forma de paraigües. La seva capa superficial s'anomena capell.
• Làmines (3): Òrgans situats a la part inferior del barret i que produeixen les espores.
• Peu (4): Part que uneix el miceli i el barret.
• Anell (2): Vel parcial que protegeix les làmines.
• Volva (5): Resta del vel general que envolta tot el bolet.
• Miceli (6): Conjunt de filaments anomenats hifes que es troben sota terra, i a través de les quals el fong absorbeix els nutrients.